Els dos nins abandonats
El cavaller va pagar
Per aquella possessió
El més valent caçador
Que hi havia a l'olivar.
Per dins el bosc escondit
Caçava lo cavaller,
Per sort va trobar es porquer
Baix d'una alzina adormir.
-Si jo vos hi torn trobar,
D'aquí sereu engegat.
Mai vos deu haver faltat
Al cap del mes es cobrar?
-Lo meu senyor cavaller,
Que tenga compassió:
Tenc mal de ventre major
Pensant en lo que vaig fer.
-Què és lo que vàreu fer?
Què és lo que vos passà?
-Dos infants vaig engendrar
I els vaig tirar en es carrer.
-D'aquí ja podeu partir,
Jo no vull gent tan tudad!
Que sa sang que heu engendrada,
L'heu tirada, voleu dir!
-Sa dona qui me guià
També n'era malpensada:
D'altri estava enamorada
I a mi em va despreciar.
-Què sabeu per on està?
-Ara habita per Maria;
Se passeja nit I dia,
De casa en casa, a captar.
-Idò demà ja ho sabeu;
Que l'heu d'anar a cercar
I, si la podeu trobar,
Voltros dos plegats vendreu.
-Senyoret, així ho faré;
Demà l'aniré a cercar;
"t'ha enviada a demanar,
Per veure't un cavaller".
I com varen arribar;
-Que hi ha el senyor cavaller?
Jo ven de part des porquer
Que el voldria visitar.
El senyor li demanà:
-I què vos anomenau?
-Jo som Margalida Frau,
Per l que em voldrà manar.
-Per què vàreu abandonar
Los dos petits infantons?
-Per falta de rosegons;
No els podia dar par.
-Anomenau es major,
Quin nom li vareu posar?
-Li deien, en es major,
Joanet Creusat i Frau.
Los seva mirar a sa cara
Amb sol mocador banyat:
-som es fill abandonat
De vós, mon pare i ma mare!
Sa mareta llagrimant
I son pare agenollat:
Oh, fill meu apreciat
No vull que m'apleguis mans!
-Criats, anua a matar
El bou que tenc més hermós,
Que tenc los superiors
Que me varen engendrar!.
Autor(es): Popular