Els nous barris


D'això, encara que ho és,
no se'n diu Barcelona.
Aquí la gran ciutat
ens mostra les vergonyes.
Ens han substituït
les barraques de llaunes
per pisos verticals,
per verticals barraques.
Per pisos verticals,
per verticals barraques.
Li han tret profit al cel,
li han tret profit a l'aire.
Els edificis són solars,
un damunt l'altre.
Han ben aprofitat
el ciment i rajoles.
No han fet ni un jardí,
no han pensat a fer escoles.
No han fet ni un jardí,
no han pensat a fer escoles.
I no han pensat a fer
ni una claveguera,
ni semàfors, ni llums.
Les parets fan escletxes.
Tanmateix, per dormir
sí que el pis fa servei
és tant el cansament
que fa que tot s'oblidi.
És tant el cansament
que fa que tot s'oblidi.
Les parets que té el pis
són tan primes, tan primes
que sé quan els veïns
prenen una aspirina.
I si els sento tan bé,
sé que ells també em senten.
Al barri nou on visc
les vides es barregen.
A un pis hi ha dol,
a l'altre hi ha alegria;
escolten el futbol,
miren pornografia.
Quan jo fregeixo un ou
sento olor d'escudella.
Si volen tenir infants,
el somier em desvetlla.
Mató de formigó
i de ciment, formatge
tot qualitat en brutor
i en lletres acceptades.
Tot qualitat en brutor
i en lletres acceptades.
Tanmateix, per dormir,
sí que el pis fa servei
és tant el cansament
que fa que tot s'oblidi.
És tant el cansament
que fa que tot s'oblidi.


Autor(es): Guillem d'Efak,Antoni Parera Fons