Els peus del llit


Quan algú calenta els seus llençols
Ella no sol sentir-se bé, però resta indiferent

I obre les finestres del carrer
Perquè cal fer que corri el vent i les sensacions

De pell
Perquè entre els seus cabels
S'hi amaguen tots
I li dediquen les llavors
I simplifiquen els temors

Buida a brossa pel matí
I als peus del llit hi veu records d'un to relliscós

I reposa el cap sobre el coixí
I palpa així uns pocs segons sense intromissió

Se sent
Menuda com la gent
Des d'un balcó
I escura quatre o cinc raons
I les amaga ben al fons

I les coses que diuen de mi
Compten les errades amb els dits
I les coses que diuen de mi
Giren totes al voltant del llit

I les coses que diuen de mi...
I les coses que diran de mi...
I les coses que riuen amb mi...


Autor(es): Raül Fernandez