El titella i l'hivern
ja mai no te'l podràs llevar
no està a la teua pell
està ballant al teu voltant.
Et mouen els fils,
i a tu no t'importa,
però no saps què fer
quan et passen la pilota.
On està? No el pots trobar?
Què et passa? No ho saps?
Diguem qui ets?
No em sents?
Digues on vas?
Ho has oblidat?
Bufa el vent,
abocat al seu hivern
per por a moure's sol;
el titella ara plora
a la gelor de la seua
ombra.
Qui li llevarà els calfreds
si un dia els fils no es
mouen més
no es mouen més...
Les portes es tanquen
i cada volta estàs més sol
però aquell que
no estima res
no pot tenir por.
Et mouen els fils,
i a tu no t'importa,
però no saps què fer
quan et passen la pilota.
On està? No el pots trobar?
Què et passa? No ho saps?
Diguem qui ets?
No em sents?
Digues on vas?
Ho has oblidat?
Bufa el vent,
abocat al seu hivern
per por a moure's sol;
el titella ara plora
a la gelor de la seua
ombra.
Qui li llevarà els calfreds
si un dia els fils no es
mouen més
no es mouen més...
Bufa el vent,
abocat al seu hivern
el titella està morint-se
morint-se de fred
trenca els fils
es posa en moviment,
el titella ja no plora
desapareix el fred,
a qui mourà el titellaire
si s'ha quedat sense
joguet?
L'etern hivern dels fils
s'ha convertit en res
en no res,
en no res,
s'ha convertit en res.
Autor(es): ,Soul Atac