Empaitar el vent
Quan jo sento que estic sol
Tinc la sensació, i el sentiment
De que ella sempre és al costat meu.......
Tots els anys passen de llarg
Sempre queda el temps, d'aquells moments
Que junts volíem, poder empaitar el vent.
Quan se'n va la llum del Sol
I s'enfosqueix l'entorn, i no ni ha cap soroll
El seu somriure és el que em don la vida.....
Els cabells han emblanquit,
Però l'esperit no és vell, d'aquells moments
Que junts volíem, poder empaitar el vent.
Quan la pluja, cau del cel
Com si fossin plors, de tots els estels
En els seus ulls, hi ha un silenci que prou em parla....
Mil i un rostres, i una veu.....
Surt del inconscient, sense dir rés més
Quan junts volíem, poder empaitar el vent
Autor(es): Donovan Leitch