Em posareu
o aquell rosari humil, suau, gastat,
d'aquelles hores de tristesa i por,
i ja ninguna amenitat . Després
tancareu el taüt. No vull que em vegen.
A l'hora justa vull que a Burjassot,
a la parròquia on em batejaren,
toquen a mort. M'agradaria, encara,
que alguna dona del meu poble isqués
al carrer, inquirint: "Què qui s'ha mort?"
I que li donen una breu notícia:
"És el fill del forner, que feia versos".
Més cultament encara : "El net major
de Nadalet." Poseu-me les ulleres.
Autor(es): Vicent Andrés Estellés,E. Murillo