El vagó-llit
rigué i mirà, jo em vaig torbar...
I ell va i em diu, d'un to galant:
"Potser el fum del tabac la pot molestar?
Em permet: vol fumar? Així es distraurà.
Vol llegir? Tinc aquí diaris a desdir.
Vol parlar? Viatjant el temps es fa llarg..."
Ens vam trobar en un vagó, un llarg vagó,
un vagó-llit, un vagó llit, de nit,
al Portbou-Brive-Limoges-Orleans
que va de nit ràpidament cap a París.
Vam riure molt amb els sotracs del llarg vagó,
els sotracs llargs del llarg vagó de nit...
I ell em va dir a cau d'orella:
"Digue'm tu, no vostè, i jo et diré igual.
Per què fer servir els noms? Digue'm estimat!
Em pots dir amor meu?" "Si no ens coneixem!"
"Dir vostè, dir de tu, què hi fa, per una nit!"
Al vagó llit, al llarg vagó,
a mitjanit ens estimem bellament, follament,
al Portbou-Brive-Limoges-Orleans
tota la nit corrent, volant cap a París.
Ens estimem amb els sotracs del llarg vagó,
els sotracs llargs dels llargs vagons de nit.
I jo li dic a cau d'orella:
"Ser de tu, ser per tu, estar junts tu i jo...
No ens coneixíem gens i ara som tots dos.
Sap què vull, saps què vull?
Que no acabi mai d'estar amb tu, amb vostè,
lligada al teu braç".
A l'endemà em diu adéu amb un somrís:
"Bonica, adéu, baixo abans de París".
El Portbou-Brive-Limoges-Orleans
del vagó llarg, vagó de nit,
ens ha apartat, se m'ha emportat
cap al sol clar per sempre més,
ben lluny, ben lluny, cap a París.
Autor(es): Cyrus Bassiak