El xafa-roques


En l'any mil vuit-cents quatre
se n'ha dictat
la vida de dos lladres
que han agafat;
són pare i fill
que adobaven els marges
en els camins.

El pare, a Riudarenes,
trobà un francès
que anava venent dalles
per el Vallès.
Gran crueltat!
amb un bon cop de dalla
li tallà el cap.

Amb les mules i dalles
que va robar
a un hostal va fugir-ne,
sense parar
Vora de Valls,
les mules van conèixer
els seus companys.

Llavors el bon alcalde
fent-lo agafar
cap a la presó el portaren,
però es va escapar;
Déu meu, Senyor!
Si abans era lladre
ara és pitjor.

Aviat el portaren
cap a Verdú,
i de Verdú a Cervera
per mes segur.
De poc anà
com no fuig per la reixa
que va llimar.

Deixem al pare
a la presó.
A Tarragona estava
el fill traïdor;

Va succeir
que escrivint una carta
es descobrí.

Moltes mentides deia
i cap veritat,
tot seguit la justícia
l'ha ben lligat.
Els fusellers,
el van dur a Barcelona
que no escapés

Els jutges de la Sala
van acordar,
penjar-los per la forca
per fe'ls pagar
les moltes malifetes
que havien fet
pare i fill Xafa-roques
els dos lladres.

Cançó que n'he cantada
si en voleu cap,
m'heu de donar dos quartos
per caritat.
Per 'mor de Déu
que les vetlles són llargues
per Sant Andreu.

N'és fill de Beljanes
qui n'ha dictat
la vida d'aquests lladres
amb brevetat.
Molt conegut
se diu de nom de casa.
Josep Saüc.


Autor(es): Popular,Josep Tero