Encens i espelmes
pinta el dia de calors,
m'aixec prest i encenc
una foguereta.
La meva estimada té
un despertar humorós,
me tapa els ulls amb les mans tèbies
i juga demanant: "Meam si saps qui som".
Quan el sol enreixa
amb timidesa el menjador,
un cafè amb llet fumeja
damunt la taula.
Després de prenir-lo
em fa una recomanació:
"Pensa en mi quan estic enfora
i guarda amb drapet d'or el meu amor".
Cap a la feina, escolta
balades dels anys vuitanta,
i els em comenta fil per randa
quan arrib a casa.
Llavonses, tard, amb una oloreta
encens i espelmes,
acursa el vespre amb un gustet de mel
cap a la cambra, sense paraules,
camí del cel.
Autor(es): Tomeu Penya