En el davallant
oh imatges, oh tonades,
vora d'un cor transit?
Veuré mai més les fades
pel caminal guarnit
de fulles trepitjades?
Passada ma verema,
la boira veig muntar.
Tant és: fins l'hora extrema
que el mon s'esvairà,
val més cantar que témer
i témer que oblidar.
Autor(es): Josep Carner, Guillermina Motta