Encara no
no sé quan acabaré;
no m'agrada massa
però sé que ho he de fer,
i sempre seguit tots me diuen
que lo que faig és pes meu bé.
I tenc d'estudiar, no ho puc deixar
encara no, encara no, encara no.
No tenc un moment
per anar a passejar.
Tot lo dia estic
amb sos llibres en sa mà
i no sabeu lo que m'agota.
No me deixen ni respirar.
I tenc d'estudiar, no ho puc deixar
encara no, encara no, encara no.
Ara matemàtiques,
geografia un poc més tard.
Llavors hem de veure sa gramàtica,
i que és de llarg es dia,
no s'acaba mai, mai, mai.
Mai no estic tranquil;
no sé quan veuré acabat
aquest batxiller
que em fa tant de mal de cap,
però veig ben clar quan mir ets llibres
que mos ne queda un bon arrap.
I tenc d'estudiar, no ho puc deixar
encara no, encara no, encara no.
En ses vacances, no, no,
no, no, no importarà estudiar,
ses notes, ses lliçons i ets números
pens enviar a filar, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Si llavors podré
anar a jugar i a passejar
i llegir tebeos
i discos escoltar.
Però ara ets professors me diuen
que és molt prest per amb això pensar.
Que ets petits no poden somniar
encara no, encara no, encara no.
Autor(es): Paul Evans/ Matt Williams