Encarant la tristor
adéu vistes dels meus ulls, no sé quan us tornaré a tenir a prop.
Adéu prats, arbres i herbes del camí,
no sé si us tornaré a veure, només sé que ara marxo d’aquí.
Que la terra et sigui lleu i ves en pau,
que tot allò que has plantat, creixi fort i ho puguem seguir contemplant.
Que el carrer on has viscut i on t’has fet gran
no s’oblidi mai de tu, per molt trist que estigui encara.
I trist encara estic,
no m’oblido mai de tu,
això està clar (però) això és molt dur.
Fusta, dits, eines i pols, amor i esforç,
poemes de Rosalia, que quan arriba el día volem recuperar.
Adéu, adéu, ja te’n vas,
segur que no serà per sempre, perquè sempre en el record estàs.
I trist…
Trist encara, trist encara,
trist encara, trist encara,
trist encara, trist encara,
trist i encarant la tristor.