En els dits del temps
el sòl no és ferm.
Sent els teus peus acostar-se
en el cant d’uns ocells.
En la nostra mirada s’esvara
el vaixell que portava esperança.
Avui tremolen ferotges
uns vells records.
Per la finestra els rostres
no encaixen en els seus llocs.
En les nostra mirada naufraga
el vaixell que portava esperança.
I és bo saber que ens retrobarem
en els dies que em sobra la imaginació?
I és bo saber el sofriment és per veure
la perspectiva de l’engany.
I en els dits del temps ens amarrarem com un presos,
per entristir la dignitat.
Tendre era el paisatge
que es va arrugant,
com esta carta habitable
que estrenye en les mans.
Avui tinc por de servir-te
de refugi.
Tens mil i una raons
per ser tu.
I és bo saber que ens retrobarem
en els dies que em sobra la imaginació?
I és bo saber el sofriment és per veure
la perspectiva de l’engany.
I en els dits del temps ens amarrarem com un presos,
per entristir la dignitat.