En setge
Darrere la pedra aguarda la mort
Un plat de misèria per devorar
L'embat del seu odi feixuc com el plom
I estem sols, més sols que mai
Es tanque el setge, ens muny la sang
Avança el el temps i els murs son més alts
Segueix plovent, repique el batall
Ofegats amb sofre als pulmons
i els cors menjats pels corcs
des de el baluard es veu la terra
negra i morta
amb l'ossada règia llaurem les pedres
i hi sembrem nostre odi
Terra erma, incert destí
Autor(es): Ósserp