Enyoraré volar
sense forces per l’esgrima,
sense traça per mentir-nos,
sense roba per guardar,
tan apunt d’abraçar-nos,
tan apunt d’oblidar-nos,
no entenc ni el que em demanes
ni el que jo et puc donar.
Potser mai no sabrem si és amor
o ganes d’estimar-nos,
si són ganes de viure
o por a la soledat.
La resposta a tot plegat
la tenim a dues passes
però no sabem com ho hem de fer per avançar
ni tu, ni jo.
I ara sento amb tot el cos
que em busques la mirada
i sé que si jo et miro
naufrago en el teu mar
i penso que si fujo
enyoraré els teus llavis
i si al final em quedo
enyoraré volar.
Per molt feliç que sigui,
per molt que t’estimi,
malgrat el que et digui
enyoraré volar.
Autor(es): Pep Lladó