Entre la foscor
fa molts dies que espero i potser mai més torni
entre la foscor encara es dibuixa un retrat.
La soledat espera el meu anhel que s'adormi.
Avui és molt tard, com sempre massa tard
se m'ho ha endut tot i em queda una cançó per a ella
només tinc un adéu que du el seu nom gravat
imprès amb or i amor la més gentil donzella.
Va passar el temps
i amb ell van fugir els plors.
L'adolescència obre el vol
i amb ella marxen els bons records.
I cada nit
se'm feia llarga la nit
i en la claror dels estels
volia creure que tornarà.
El temps és un viciós que cada dia ens va apartant
no sé si l'he oblidat però ja no me'n recordo tant.
És clar que molt sovint tenim quelcom per amagar.
És tan senzill quan cal tan sols uns anys per oblidar.
Els vells amants són pocs perquè els costums s'han envellit
i jo he anat envellint i a poc a poc acostumant
a viure sol i en va somniar en tornar a estimar
a anar de flor en flor i tornar-me a emmetzinar.
Avui l'he trobada per un carrer entre la foscor
ens hem mirat estranys
com si haguessin passat mil anys.
Quan li anava a parlat se m'ha escapat dels dits
no sé que li hagués dit perquè l'estimo encara.
Autor(es): Santi Vendrell