Entre Selma i Denver
que férem tots junts
entre Selma i Denver,
potser era de vespre...
que blaus són es teus ulls!
Fent autostop o en un camió de porcs,
com dos rodamóns amb es fems
entre Alabama i Richmond...
i tu fent-me petons.
I aquell perfum em semblava perfecte
tu, jo i es món amb tots es seus defectes
i aquell amor que em semblava per sempre
i que ara veig tan lluny.
Pegàrem un poll
de motel en motel
i amb viatges de tren,
i de whisky ens fotérem sa pasta
però això no acaba aquí.
Llavors a nes teu vell no li semblava bé
que et vessis amb mi ¡Vaya gringo!
i ens va dir ¡Ya basta!
ironies des destí.
I aquell perfum em semblava perfecte
tu, jo i es món amb tots es seus defectes
i aquell amor que em semblava per sempre
i que ara veig tan lluny.
Jo ja no podia collir més cotó
em vaig fotre es llom
com un comdemnat frontera amb Texas
no m'anava bé ni es preu.
I tu en silenci, amb molta intel·ligència,
i un que té experiència
anteposant es mal que ha de venir...
em digueres adéu...
I aquell amor que ens semblava per sempre
va durar dues setmanes i un vespre
com podria dir que tot el que visquérem
va ser del tot sincer.
Autor(es): L'Equilibriste