Es fon
pujaré totes les serres perquè em vegis des de qualsevol lloc del món.
Buscaré i trobaré el teu somriure
que m’avisa que s’ha de viure cada segon.
Agafaré les branques seques d’aquest bosc per fer una foguera,
senyals de fum, que són dreceres per als nostres cors.
Es fon, es fon en un segon tot el record, quan tot és fosc...
Escriuré paraules plenes, fent ús de totes les eines,
per revelar i sentir-me més propers allà on ets tu.
Sóc nàufrag d’un mar d’angoixes
que vol expressar-se amb una ampolla.
Fer arribar la meva veu, allà on no arriben els meus peus.
T’abraçaré mentre la son m’enganya i m’apropa al teu costat.