Es Gorg d'Albranca
Costa avall per na Bassera
caminaven el Rei Moro
i la seva hermosa filla
ben mudada i adornada.
Ai, ai, ai!, ben mudada.
Tot arribant a n'es Gorg
diu el Rei Moro a la filla:
-Renega del teu amor
que a la mort et duria.
Ai, ai, ai! et duria.
Ai mon pare, lo meu pare
no puc oblidar l'amor,
que m'omple el cor d'alegria,
renegar-hi és la mort.
Ai, ai, ai!, és la mort.
La filla tota entristida
al profund Gorg és llançada,
s'ha de desfer l'encanteri
perquè ella sigui salvada.
Ai, ai, ai!, sigui salvada.
El jove que tant l'estima
al profund Gorg llença pedres.
Vol desfer aquell encanteri
per salvar el seu amor.
Ai, ai, ai!, el seu amor.
En aquell Gorg d'Albranca
la jove encara hi roman.
De nit encara se senten
els planys de l'enamorat.
Ai, ai, ai!, l'enamorat.
Autor(es): Bep Marí