Espiral
Sons de l'aigua que desfà el gel
Sons de la terra en un ritme lent
Sons del foc en un cel roig d'hivern
Tot sols anem en l'espiral
Des del silenci nu
Fins al final
Se sent l'esperit
Se sent l'infinit
So dels arbres en un clar del bosc
So del astres que a l'univers es fon
So de les pedres en el cor del món
I el so que ressona
I juga amb cançons
Sons de la calma en rengles de xiprers
Sons de paraules en uns vells papers
Sons de promeses que ens acosta el vent
Sons de joia en cossos buits de ment
Tot sols anem en l'espiral
Des del silenci nu
Fins al final
Se sent l'esperit
Se sent l'infinit
Se sent un blau immens
I l'amor que sona en la veu d'un nen
I sona la vida quan d'un cop ens pren
Sona l'ànima en els records del temps
I tot ressona quan ens sentim eterns
Autor(es): Esteve de Franc