Espurna
ja fa temps que no et veig,
la falta de tu m'oxida,
la falta de tu em consumeix
com fullaca seca
que cau tremolosa dins tu.
Quina cremor més extranya
cau tremolosa tins tu.
Sa teva sang no respira
i s'espurna que escups
no és més que el vell reflex,
un mirall davant tu.
D'allò que un temps passat
cregueres ser i posseir,
no et pots imaginar
lo que ara et vaig a dir.
No posaré excuses per no seguir,
buscaré un motiu o mitja raó,
o una espurna que encengui
un foc central al cor.
Aquest inmund temps passa,
cruix ses branques rostides
d'aquell vell arbre
que de joves ens feia ombra.
Ja no em recordes ni oblides,
ni tan sols plores pols
Ara vius famolenca
anyorant i esperant
allò que un temps passat
cregueres ser i posseir.
Ja et pots imaginar
lo que ara et vaig a dir.
No posaré excuses per no seguir,
buscaré un motiu o mitja raó,
o una espurna que encengui
un foc central al cor.
Autor(es): Esteve Portes,David Serra/ Joan Barbé