Estimada meva
Estimada meva,
no saps lo què faria
per tenir-te a prop de mi
per besar-te jo faria
moltes hores de camí.
Estimada meva
ja he perdut jo sa confiança
de tenir-te a prop de mi
ja he perdut tot s'esperança
que em tornis a dir "sí".
Quan te'n vas tan enfora de mi
passa el temps i tampoc m'has escrit
molta angúnia començ a sentir
una tristor que no pareix que tengui fi.
I ses flors han perdut el seu perfum
ses estrelles ja no brillen com abans
diuen que a Berga ja no es fa la patum
i a Ciutadella ja no s'alcen els cavalls.
Autor(es): Antoni Nicolau