Eterna font de confiança
Quan ningú vol sentir ja un clam…
I quan les mans es tornen buides.
Si el plaer, i el sexe, és un instant…
I les mancances, són mil dubtes.
Quan vols tornar te fonedís…
Quan hi ha massa gent que envolta.
i sembla incert el teu neguit….
Perquè tot es converteix en repte.
Tots els records que pots tenir…
Són imatges que surten amb força.
Planes de diaris sense omplir…
Perquè la mà no escriu cap nota.
És ben cert que, passo per molts llocs…
A on la gent que hi trobo, són com ombres.
Els peus lligats en el destí…
Que es va escrivint sense cap rostre…
Mirant, perdut el mar de nit…
La lluna il.lumina el meu passatge.
Màgica llum! Màgics sentits!...
Eterna Font de confiança!