Estimo Barcelona

Núria Feliu


Ciutat de congressos,
d'artistes burgesos.
És ciutat de fires,
burgesos artistes.
La gran prostituta,
comprada i venuda.
La prostituïda,
venuda i traïda,
on les parets criden
eslògans, mentides.
Les boques que callen,
les goles que canten
veritats dormides,
de cop deixondides.
Ciutats dormitori,
misèria i microbis,
un cinyell de barris
fets amb els estalvis,
fets amb les fatigues
de tantes famílies.
És la ciutat noble
que és orgull d'un poble
que plora i que canta,
que lluita i treballa.
Merlets i muralles,
palaus i barraques.
Vells palaus que atrauen,
pisos nous que cauen.
Contractistes d'obres,
missers i manobres.
També la ciutat
és un cau de gànsters
internacionals.
Cossos diplomàtics,
els grans transatlàntics,
avions que el cel creuen,
vaixells que naveguen,
camions que bramulen,
cotxes que circulen,
sirenes que udolen
i coloms que volen.
Homes que es moren,
hereus que no ploren.
Infants que pul·lulen
i homes que suen.
Places amagades,
i fonts encatades.
Botigues de vendre,
tallers, botiguetes,
cases d'antiquaris.
Refilen canaris
i la roba blanca
eixampla les ales
per les balconades
i els terrats dels patis.
Un allau de taxis,
embús d'autobusos,
grups de gamarussos,
cadires, ombrel·les.
Cecs amb loteria,
esguerrats per vida,
joves amb guitarres,
putes amb macarres.
Van plens els carrers
d'homes que treballen
i de malfeiners.
Estimo Barcelona.
Si li veig defectes,
això no hi fa res;
sé que no és perfecta.
La gran Barcelona,
la dels grans negocis,
dels vicis, dels ocis,
del joc i la feina,
on treballa l'eina
i mai no reposa,
ciutat que és esposa
de mar i muntanya.
Si un dia me'n treien,
sols em restaria...
morir poc a poc.


Autor(es): Guillem d'Efak,Antoni Parera Fons