Estius
Quan recordo tots aquells moments que anàvem a aquell poble,
ens reuníem amb la colla i, tots junts, corrent,
jugàvem a amagar-nos, trobàvem nous racons que, ja més tard,
van servir per estar amb la xicota i fotre'ns mà sense vergonya
i, a la nit, potser, explicar algunes històries de por i així poder abraçar
la noia que em va ensenyar com estimar.
Sota un cel ben ple d'estrelles,
un camp tot de roelles que ara veus i et retorna al passat.
No et diré que no ho enyoro.
Si pogués tornar a aquells anys...
No et diré que no ho enyoro.
Si pogués...
Però ara torno a enyorar aquell temps, tots vora la sèquia
llençant pedres a l'aigua i després, mig nuets,
banyant-nos tots al riu, arribant a casa amb els calçotets mullats.
La iaia s'enfadava però aviat ens perdonava. Ens feia el berenar,
un bon got de llet amb "Colacao".
No et diré que no ho enyoro.
Si pogués tornar a aquells anys...
No et diré que no ho enyoro.
La vida canvia, segueix endavant.
Em sento estrany recordant, que ens hem fet grans,
però el record d'aquells dies són part d'aquesta vida
i sé que mai no s'oblidaran.
No et diré que no ho enyoro.
Si pogués tornar a aquells anys...
No et diré que no ho enyoro.
Si pogués tornar a aquells anys...
No et diré que no ho enyoro.
La vida canvia, segueix endavant.