Ets tu
Hai perdut la sudadera
Una adidas retro
Que portava a la cadera
Me molava que voleu
li professo molta estima
A les coses més menudes
Que fan gran lo dia a dia a dia
I hai caigut en un bajón
Sense ton ni son sí
Depèn per on l'agafes
Que fotut pot ser este món
De les penes i'ls problemes
Jo te'n puc escriure un son
Recordant los que no hi són
Que la vida és un regal i has d'estar agraït sí
Que poquet que te'n recordes
Los dilluns de bon matí
Quan te'n vas de cara'l curro
Pensant que no't queda un duro
I'l teu jefe te la juga de café, copeta i puro
Respira, no tot és una merda
Recull tota la cendra
Que quan menos t'ho esperes volaràs contracorrent
Si desplegues bé les ales tornaràs més fort que'l vent
I ets tu
La mare de la ciència
Tu, la sal de l'existència
Tu, la nina del meu cor
L'estel que m'il•lumina
Quan la lluna perd lo nord
I me sobren les raons
Per compondre mil cançons sí
Duc a la bossa tot de bones intencions
Tot torna més fàcil
Si't tinc al meu costat
L'amor és la revolta
Que'ns darà la llibertat
Que la vida són dos dies
I un ja me'l passo dormint
I vull passar-me'l que me queda vivint
Esperant les primaveres a la vora dels teus ulls
Cavarem junts les trinxeres pa tombar-ne tots los murs
I no, no busco més presència
No, remoure la consciència
no'm vull forrar a costelles de qui escolta lo meu crit
Domés vull sentir'l meu vers bategar dins del teu pit
I no, no busco més presència
No, remoure la consciència
Io visc i dixo viure dins un món ple d'il•lusions
A la lluna de valència fa un solet de mil amors
Ets tu
La mare de la ciència
Tu, la sal de l'existència
Tu, la nina del meu cor
L'estel que m'il•lumina
Quan la lluna perd lo nord
Autor(es): Josep Bordes