Expulsats del cel
hem caigut al més deliciós de tots els inferns.
Potser... quan els cervells s´espatllen, les ànimes van millorant.
Tristos exercicis d´ètica elemental.
Benvinguts a enlloc, ballarem al voltant del foc.
Vine i abandona´t al ritme dels tambors.
Londres, anys seixanta; la Garrotxa, anys dos mil.
La vida de l´Hendrix penjava d´un fil.
Callo tot el dia, el cert és que no sé què et vull dir;
només vull besar-te i tornar-me foll i petit;
les paraules son els sorolls que poden fer més mal,
però la música és un bàlsam per als cors ferits.
Perdem els papers,
no penso baixar.
Demanes justícia, bah! no t´ho creus ni tu.
Lladres amb alarmes, naturistes vestits.
Londres, anys seixanta; la Garrotxa, anys dos mil.
La vida de l´Hendrix penjava d´un fil.
Tornaré a buscar-te si algun dia em trobo a mi;
i tornaré a besar-te els llavis glaçats pel fred.
No viurem enlloc, ballarem al voltant del foc,
i la música ens serà un bàlsam per als cors ferits.
Autor(es): Quimi Portet