Fèlix Baumgartner

Bläue


Els viatges s'acaben i l'home s'ho mira, l'home s'acomiada.
Els viatges s'esgoten, ja toca llençar-se des de l'espai.
Els viatges s'esgoten i es llença un austríac des d'allà dalt.
I se'l miren les rosses, somiquen ploroses mentre l'home cau.
Els viatges s'esgoten i plouen els homes fent plorar les dones.
Elles l'admiren plorant, s'amoïnen plorant, s'exciten plorant,
i ells es llencen al vent, es llencen al vent, es llencen al vent.
Fèlix! Fèlix... Fèlix! Fèlix... Baumgartner... Baumgartner...
I ells es llencen al vent, es llencen al vent, es llencen al vent...
Elles el miren plorant, s'amoïnen plorant, s'exciten plorant,
i ells es llencen al vent, es llencen al vent, es llencen al vent..
I algunes persones esperen que mori al desert...
I algunes persones esperen que mori al desert... mexicà.
Els viatges s'esgoten i ploren les dones, plouen els homes.
 


Autor(es): Adrià Casas,Bläue