Finestres d'Eva
Des de les finestres d'Eva
la ciutat és un poema
i els carrers uns versos escolars
i la seua pell metàfora
de la seua memòria d'àmfora...
regalades a cau d'orella.
Des de les finestres d'Eva
només recite promeses
i intente paraules vertebrals
doncs no vull frase gris o ingènua
sinó la veritat estrènua...
i la mentida és trista titella.
Des de les finestres d'Eva
avui és la Lluna plena
i Selene balla menstrual.
La seua dansa de fecunditat
m'omple de petjades l'ànima
i de realitat, la barcella.
Des de les finestres d'Eva
el futur és un terra
i el present carrer i corbella.
Autor(es): Tomàs de los Santos