Fills del rigor i la ràbia
Ja he estat per molts indrets,
seguint els passos del destí,
cada dia fent nou camí,
i escoltant el cor de nit.
I he vist els fills del rigor,
dintre de l'ombra ferotge de la por.
Els fills de la misèria.
Els fills de la rancúnia.
Ombres tristes que repudien,
tot allò, que és reflexa d’un bon cor.
Fills del silenci de l’ànima.
Fruits, dels camps del dolor.
Com a espectres, caminen amb guàrdia.
Com branques, d'un arbre sense amor.
Fulles mortes, sense dol,
Fills del rigor i la ràbia,
fills de l’absoluta soledat.
Dintre seu, hi ha un punyal ensangonat,
que cerca, una oportuna venjança,
vagabunds de camins i marges,
sense mai trobar el camí de tornada.
Fills del rigor i la ràbia,
Els fills de la misèria.
Els fills de la rancúnia.
Ombres tristes que repudien,
tot allò, que és reflexa d’un bon cor.