Final
eren 5 i passaven per aquí.
He vist un niu de pardals al llit,
però m’he llevat i ja no estaven amb mi.
I les arrels d’un arbre mil·lenari,
volen per l’aire en un cel que ara ha emmudit.
I els intestins greixosos d’un gran dromedari,
que hauria mort de set en aquest bosc de pins.
L’únic que se m’acut és encendre un cigarro.
Què fas? Què fas boig?
L’únic que se m’acut és encendre un cigarro.
No tens res millor?
Em queda gran l’evolució.
Em queda gran la projecció.
No vull ser jo el supervivent.
Hi ha un llangardaix,
li arrenco el braç.
I ara estic sol i un munt de plors,
s’han consumit, tothom ha mort.
No hi ha cobertura en aquest caos final,
no queda cap rastre dels invents humans.
Si sóc l’escollit ja ho poden tenir clar,
no sóc cap exemple només sóc humà.
L’únic que se m’acut és encendre un cigarro.
Què fas? Què fas boig?
L’únic que em ve de gust és venir i explicar-t’ho.
Què dius? Què dius boig?
Si aquesta nit tinc molta por jo, ara a qui abraço?
Troba en tu el consol.
No vull ser jo el supervivent.
Hi ha un llangardaix,
li arrenco el braç.
I ara estic sol i un munt de plors,
s’han consumit, tothom ha mort.