Finestres i miralls
i ara prenc la fresca i prenc la pau
tinc penjat el vell desig de no tornar-me boig
els pensaments s'escampen i es desfan.
El soroll que fa el cristall
s'esqueixa entre dos mons
entre la finestra i el mirall.
Flames grogues, foc roent
encenalls d'escuma
veig un cor covard que es fa el valent enmig del patiment
busco a fora i busco a dins
enmig de les espurnes
veig un cor trencat que es fa insolent
enmig de pensaments.
Sembla que s'ha acabat la festa al pis de dalt
i no sé si és d'hora o es fa tard
potser surto a fer un cafè per no tornar-me boig
o potser aire per respirar.
El meu reflex en el cristall
es crema entre dos focs
entre la finestra i el mirall.
Flames grogues, foc roent
encenalls d'escuma
veig un cor covard que es fa el valent enmig del patiment
busco a fora i busco a dins
enmig de les espurnes
veig un cor trencat que es fa insolent
enmig de pensaments.
Sembla que ja s'ha acabat la festa al pis de dalt
i em quedo entre la finestra i el mirall.
Autor(es): Pep Sala/ Salvador Aumedes,Pep Sala