Fins que se t'acabi el món
No et conec de res
I no sé perquè m´hi vaig fixar en algú sota aquell xàfec
Com només hi ha a la tardor
Corries amb la bossa a la mà, arrapat sota el teu ventre
Saltant tots aquells tolls
Vaig veure que tenies un ull d´or, i l´altre de maragda
Però que estaven ja molt farts
D´estacions i de mentides
O de veritats a mitges
I d´estar esperant trucades
Fins que caus abatuda per les urpes de la nit
Tota sola al llit, tota sola al llit
T'he vist enfilada sobre els núvols esperant una safata
Que dugués pastes i té
I perds les estones al gorg negre, llençant pedres sobre l´aigua
Intentant fer-les botar
Hi ha tardes que et tanques a la cuina i prepares pastís d´herbes
Com si fos algun secret
Que només coneixen els que han llegit llibres de sorra
I han vist el cel del desert
D´estacions i de mentides
O de veritats a mitges
I d´estar esperant trucades
Fins que caus abatuda per les urpes de la nit
Tota sola al llit, tota sola al llit
M´has dit per la forma en que camines, que busques una casa
Que encara no has trobat
I corres traient-te la pluja, les branques i les fulles
Que et cauen constantment
No sé si mai podràs arribar a un lloc semblant a una llar
On t´hi puguis sentir
Prou bé, com per deixar de fugir de ciutat a ciutat
Fins que se t´acabi el món
D´estacions i de mentides
O de veritats a mitges
I d´estar esperant trucades
Fins que caus abatuda per les urpes de la nit
Tota sola al llit, tota sola al llit