Foc creuat


Ells posen les armes, nosaltres els morts.
Si seguim ull per ull el món acaba tort.
Occident arma als rebels i els titllen de democràtics,
com va passar amb Hussein, com va passar amb Gaddafi.

Cent morts a França són una tragèdia humana,
aquí morim milers i cap mitjà en parla.
L’interès d’Estats Units s’anomena petroli,
al cap i a la fi, tot és fer negoci.

Què faries a la pell d’un refugiat.
T’has vist obligat
a marxar de la terra on t’has criat.
Amagat, tot és foc creuat.

Què faries, si han matat.
Mitja família han afusellat.
Mercenaris tombant Al-Assad.
I escapar cap a un nou estat.

Sóc a la frontera acorralat.
Casa meva l’han bombardejat.
Em diuen que no puc passar.
I ara què? On collons he d’anar.

No sóc terrorista, no sóc enemic,
sóc un pastor sirià atemorit.
Sóc un musulmà a qui la guerra ha ferit
i veig com la vida s’esmuny entre els dits.

La línia del mapa traça la frontera.
El present és nostre, no miris enrere.
Que la lluita real és contra qui ens governa,
la solidaritat del poble està per sobre les barreres.


Autor(es): Raska/ Mèrida,Raska