Fugint de la tardor
Primeres pluges sobre el meu terrat
fa temps que no llegeixo, aquest any el fred ve tard.
Volen les fulles oblidant el seu color
jo també m'amago a casa, fugint de la tardor.
Tot és gris.
Cauen dels arbres com els meus records,
el vent se les emporta però ningú sap on.
Tot és gris quan l'estiu se'n va
records en blanc i negre guardats en un calaix.
Tot és gris però el glaç es fondrà
que la vida és borda i està per encetar.
Poesies trencades com jo faig també.
A cops, en hores tristes també t'estimo Baudelaire.
Tot és gris quan l'amor se'n va
absència de tendresa i excés de soledat.
Tot és gris però encara hi ha combat
i mentre hi ha lluita, hi ha llenya per cremar.
Autor(es): Pep Sala