Harmònics
d'un so tan fosc, que ja mai més recordaràs.
Cendres d'un temps, que et volten,
per tot el cap, crides de nou, i no sents res.
La teva pell, la seva, com un mirall,
restes d'un sol, que ja ha cremat.
Busques refugi en el atzar, vius en la nit
i no entens perquè no es fa mai clar.
Mira dins teu, i trobaràs, que no estàs tan sol,
lluny del teu pas, sols trobaràs, la por d'estar sol.
Una mirada, em va salvar, de ser un fracàs, encara,
tot el que sóc, m'hova donar.
No era capaç ni d'estimar, però a cada instant
tot mor i neix sense parar.
Mira dins teu i trobaràs, que no estàs tan sol.
Lluny del teu pas, sols trobaràs, la por d'estar ol.
Sigues de nou, el que has somniat, deixa't portar,
lluny del seu pas, ho trobaràs.
Llums de mentida, ninots d'asfalt
vidres trencats, que et feien mal.
Autor(es): Boogie Dreams