Hi ha una ciutat
que té el nom color de llar,
quan mira el mar va cap al nord,
tots dos amors en un esguard.
Buscant recer en el seu port
el meu vaixell va recalar;
a l'ombra amable del Montgó
el meu amor s'ha anat fent gran.
T'estime, saps, jo t'estime
amb desig d'enamorat.
T'estime tant que voldria
fer de la cançó un abraç.
Tu saps molt bé amb quin deler
he festejat els teus carrers,
les teues pedres he palpat
i m'ha pogut la teua gent.
He passat hores sense més
sota els plàtans falaguers
del teu passeig més rialler
on no sents mai passar el temps.
T'estime, saps, jo t'estime
amb desig d'enamorat.
T'estime tant que voldria
fer de la cançó un abraç.
M'agrada veure el vell castells
com una nau vora la mar,
sempre somniant amb antics vents
que espanten viu el seu velam.
Hi ha una ciutat a cara - sol
que té el nom color de llar,
quan mira al mar va cap al nord,
tots dos amors en un esguard.
T'estime, Dénia, t'estime
amb desig d'enamorat.
T'estime tant que voldria
fer de la cançó un abraç