Hivernacle
Com un quadre a mig pintar
de línies grogues,
discontínues en el temps
i la meòria,
t'esvaeixes perquè res no et fa mal,
ja res no et fa mal.
Tremolen les pinzellades.
Vora el foc, als meus ulls
l'escalfor ja no et crema.
Aquest hivern llarg i cru
els lligams no et retenen.
Tot té un final
inacabat.
Un llibre obert i a mig llegir,
tres queixalades al pastís,
tot queda a mitges,
tu també.
Vora el foc, als meus ulls
l'escalfor ja no et crema.
Aquest hivern llarg i cru
els lligams no et retenen.
Atordit per la ciutat
de sorolls i de silencis,
les cançons que et bressolaven
fa molt de temps que van morir.
Atordit per la ciutat
de sorolls i de silencis,
les cançons que et bressolaven
fa molt de temps que ja no hi són.
Atordit per la ciutat
de sorolls i de silencis,
les cançons que et bressolaven
fa molt de temps que van morir.
Atordit per la ciutat
de sorolls i de silencis,
les cançons que et bressolaven
fa molt de temps que ja no hi són.