Ho podrem fer tot
volant als dits i enfilo amunt el riu que estimo fort.
Fujo als paradisos on dormir ho cura tot.
El món és mut, sols em bressa el so del bosc
He dat a la vida un capgir modest però cert,
com si el batall dringués però en totes direccions.
No vull pas deixar de fer això que m'omple tant,
però sí trobar nous al·licients per caminar.
No m'amago cartes blanques dins els punys; tempto la sort
Ni m'espero cap sorpresa al seu nom, no n'és el temps
No m'espero de la vida un final fosc,
m'aventuro a creure que ho podrem fer tot,
tot i que com més cavem trobem més dur el fons dels cors
Encara no he escatit que és el que cerco per demà,
per si de cas em deixo omplir i busco allò nou.
Potser no sabrem mai si allò que fem és encertat...
Amb tot estic tranquil i amb el cor net no em podrà res.
M'ho han dit així: primer cal ser coherent.
I sempre que deixem més endreçat el que toquem
tindrem consol per la incertesa del present
No m'amago cartes blanques dins els punys; tempto la sort
Ni m'espero cap sorpresa al seu nom, no n'és el temps
No m'espero de la vida un final fosc,
m'aventuro a creure que ho podrem fer tot,
tot i que com més cavem trobem més dur el fons dels cors
Autor(es): Jordi Jet Serra Morales