Horitzons perduts

Minova


Horitzons perduts, que em tapen la visió
massa temps buscant allò que ja tinc
al meu davant

I amb tot el temps que ara tinc a favor meu
tu seràs el vent i jo seré l’estel
Si aquest món s’acaba t’en faré un de nou
i on hi hagi un arbre escriuré el teu nom
hi escriuré el teu nom
hi escriuré el teu nom

Sempre somiant despert, com quan era un nen
i és que mai hi sóc amb els cinc sentits, cinc sentits
sempre em fas costat confiant en mi, si
massa temps tancat en un forat
que em posa trist, que em posa trist!

I amb tot el temps que ara tinc a favor meu
tu seràs el vent i jo seré l’estel
Si aquest món s’acaba t’en faré un de nou
i on hi hagi un arbre escriuré el teu nom
hi escriuré el teu nom
hi escriuré el teu nom
hi escriuré el teu nom
hi escriuré el teu nom

Horitzons perduts, negaven els meus ulls
ara ja he trobat… la música ets tu
ara ja ho sé