Illa Perduda


Potser t'estimo a tu
i ets només l'ala
del meu isolament
Potser només
ets l'ombra d'una flama
els cims darrers
però sol quan desig.

La teva cala
i el lluny es perden
horitzons amics
i les conquilles
a les altes platges
em diuen el teu nom
i els blaus oratges
em porten l'esperança
dels nous pics

T'estimo a tu
illa perduda al cor
dels oceans pregons
oblit del vent
cap ancora cap vela
tu solament
cenyida pel mar
nevada d'or


Autor(es): Pere Vilaregut Montmany