Incentius per desincentivar-te
Sovint la soletat em senta com un got de llet passada.
Jo tinc pocs motius per viure però encara menys per acabar amb tot, per acabar amb mi.
Em despertes pel matí. Deixa’m en pau memòria. Ja no es pot caure més baix.
Encantat com una òliba t’has passat la tarda en un banc. Mires on mires no veus res, no.
Se t’escapa el temps i els teus peus corren però no saps cap on van. Vas silenciós com un vell llop.
No tinc després d’un cim altre destí que una dura baixada.
Vagant per dins de mi colpeja aquell monòleg que no acaba.
Se t’escapa el temps