Instants eterns
Diumenge al matí.
Una rancietat ben dolça
em recorre per l'escorça,
un instant etern no em deix' dormir.
La finestra és una "tele",
des del llit i amb l'ukelele
faig una estúpida cançó
sobre el
diumenge al matí.
Diumenge al matí.
M'és més fàcil mirar enfora,
més o menys ja fa una hora.
Més que menys, almenys val més així
No sigui que em torni a venir
merda interna que em fa patir:
dins encara és fosc i fora és
diumenge al matí.
Diumenge al matí.
Veig llum, veig llum.
Veig llum, veig llum.
Veig llum, veig llum.
Veig llum.