Ja ho veus
Diuen que la mort
cada dia es lleva
i marca amb un guix
l'ànima i el front
de qui l'espera.
Maleïda mort,
estúpida vella,
el capvespre aquell,
maleït ocell,
deuries anar cega
per poder-te endur
una ànima neta.
Maleïda mort,
mil cops maleïda,
no ha servit de res
que ell mai no volgués
saber que existies;
tampoc servirà
que vagi somniant
que ara està de gira,
d'estel en estel,
i que no ha desfet companyia.
Ja ho veus, Adrià,
res no és com pensàvem.
Sense cap raó
va baixar el teló
en el primer acte,
deixant a meitat
el teu espectacle
i a nosaltres sols.
Saps que costa molt
omplir d'esperança
l'escenari buit
d'amics i paraules.
No ploraré més,
sé que no t'agrada.
Sempre havies fet
canvis al llibret,
comèdia del drama.
Fins i tot creuré
que la vida és
igual que el teatre:
la meitat misteri
i l'altra meitat, trampa.
Autor(es): Albert Rubio, Guillermina Motta