Jaio
quan no és la sang, el colesterol,
de tant en tant la salut t´espanta,
tot sense sal i ni gota d´alcohol.
No et falta gaire per jubilar-te,
però el pagès ho és fins que mor,
una altra feina has de buscar-te
i deixar el tros molt a contracor.
L´última glaçada del mes de març
et va obligar a donar aquest pas,
de matí quan te'n vas al nou treball,
se t´entelen els ulls tirant carrer avall.
De petit et van fer una guerra,
de jove et van vendre una pau,
de gran t´has cremat amb la terra
i ara jaio, et donen pel sac!
Tota la vida el vent de cara,
sovint fotut però pencant a gust,
estrenys els punys i alces la mirada,
preguntes a Déu si tot això és just.
És tard quan arribes i estàs xafat,
ella cus al teu costat,
"el camp no té remei", la dona et diu,
"però qui mana no, d´això no en viu!"
De petit et van fer una guerra,
de jove et van vendre una pau,
de gran t´has cremat amb la terra
i ara jaio, et donen pel sac!