Jimi
et pintaves els ulls de carbó,
les finestres reflectien l'interior,
d'aquell bar mentre lliscàvem nit avall
val la pena celebrar-ho com cal, cambrer
faci el favor de posar en fred el champagne
Ara hi corro, va dir ell molt fred amb l'afany
de tancar ràpid i baixar la persiana avall
Llavors vaig pensar que allò duraria per sempre
Llavors vaig pensar que jo, ja era el senyor
L'endemà volies anar a un centre comercial
necessitaves un llit, una taula, un sofà
em vas dir que era per tornar a començar
mentre remuntàvem la rambla del Raval
Quan aquell gos lleig em va voler mossegar i
l'amo begut et va dir: el vull fer sacrificar
em vas convèncer que te l'havies de quedar
I ja anant tu i jo, llit, gos, taula i sofà
Llavors vaig pensar que allò duraria per sempre
Llavors vaig pensar que jo, ja era el senyor
L'endemà al matí no eren ni les 7
vaig pensar que eres tu amb el nas fred
i em llepava la cara però aquell alè
era més aviat de gos mal nodrit i petaner
Vaig entendre que volia sortir,
però al carrer i sense corretja, va fugir
per un moment casi segueixo el seu camí
però el vaig atrapar i vam tornar junts al teu llit
Llavors vaig que allò duraria per sempre
Llavors vaig pensar que jo ja era el senyor
Ja era el senyor... del teu cor
Autor(es): David Carabén