Joana Milungüents
No se com, però m'he tornat a enredar.
Porto tota la nit de festa,
i ha arribat l'hora indigesta
que no ser cap a on haig de tirar.
Aquests ocells no piulen pas per mi,
ho fan per qui aprofitarà el matí.
Diluit en el error,
exitat i orfe d'amor,
vull fotre un clau ara i aquí.
Volo a refugiar-me com un vampir,
em tanco en el taüt de deprimit.
Per enèssima vegada
amb l'ànima esparracada
necessito xuclar el teu elixir.
No tinc més telefons per trucar,
desconec a quin Déu haig de resar.
T'invocaré amb la ment
princesa inexistent...
Joana Milungüents,
no importa a on,
però sempre vens.
Joana Milungüents,
a cor que vols
i contra el vent.
Sóc un animal abandonat
deambulant amb el cor dissecat.
A una bèstia que no plora
la vida no l'enamora,
desitjo mossegar el teu fruit sagrat.
Erro per la vida desnodrit
la imaginació se m'ha pansit,
busco a cada cantonada
una musa santificada
per trobar la inspiració dins el seu llit.
No tinc més telefons per trucar,
desconec a quin Déu haig de resar.
T'invocaré amb la ment
princesa inexistent...
Joana Milungüents,
no importa a on,
però sempre vens.
Joana Milungüents,
a cor que vols
i contra el vent.
Joana Milungüents,
sempre dius sí.
I ets tan així,
desenfadada com una fada
que et faria un monument.
Joana Milungüents.
Autor(es): Fèlix Cucurull