Joan o Laura
però sembla ser que va acabar en el fang o l'aigua.
Haurien anat a l'escola
i amb el temps s'haurien fet més grans
en Joan i Laura,
tot just un aura.
Sembla ser que es varen marcir quan començaven
a sentir un glop de vida mentre esperaven
només uns mesos
per poder ser forts i sortir a la llum,
mentre esperaven
mentre acabaven.
Com definiríem l'amor?
si ens abandonen
en un pou buit pel temor, necessitat
o vergonya.
Hi ha un infant que està preguntant
pr la cigonya
que morí abans de fer-se gran.
Tot va començar massa aviat per Joan i Laura
el seu passat va ésser un error que és fàcil caure.
No van conèixer
mai ni l'amista ni tan sols la maldat
ni aquella faula d'en Joan o Laura.
Els anys ho curen quasi tot i allí reposen
plens de deixalles i records que no s'imposen,
però ben segur que un dia
algú es recordarà d'aquells infants
sense enyorança, però amb recança.
Són coses que passen avui
però ben segur que no hem estat
ni Joan ni Laura.
Autor(es): Santi Vendrell