Joguina de fusta
dintre el meu món petit i sobat.
És un cavall de llunyanes terres
o potser un gall que em ve a despertar.
Si és un amic tindré companyia
i cada nit vindrà amb mi a somniar.
No entenc perquè tothom ara el mima
si és un estrany i ve d'arribar.
Serà potser que ja no m'estimen
serà qüestió de fer-me respectar
però el meu amic es posa a plorar i diu que ell
sempre m'estimarà.
Tinc un amic que ve de més lluny que el mar
m'ha contat mil històries que sempre em fan somniar.
Va ser un estrany que s'introduïa
dintre el meu món petit i sobtat
Ell sempre em diu que en el país d'on ell ve
no hi ha gent gran, tothom és feliç
és un món màgic i viuen amb ell
tots els herois del contes escrits.
Jo se molt bé que és una joguina
que el meu cavall no pot pas parlar.
Però no em direu que és un privilegi
tenir un company que no et trairà mai
si la gent gran tingués un amic com jo
potser es deixarien d'odiar.
Tinc un amic que ve
de més lluny que el mar
m'ha contat mil històries
que sempre em fan somniar.
Autor(es): Santi Vendrell