Jo i Bobby McGee
Fets pols!, en Baton Rouge, esperant arribar el tren,
sentint-me tan gastat com meus jeans.
Bobby va parar un camió,
just abans què plogués,
que ens portaria cap a Nova Orleans.
Traient la vella harmònica,
del fons del sac de cuir,
tocava suau, mentre Bobby cantava un blues.
Els eixugaparabrises,
portaven molt bé el compàs,
jo tenia la mà de Bobby, agafada fort,
amb el xofer, cantàvem mil cançons
Llibertat és el saber, que mai dones res per perdut…
i res, tan sols es res, quan no ets lliure.
Sentir-se bé era fàcil, Déu! Quan Bobby cantava un blues,
i sentir-se bé era prou bo per mi.
Era prou per mi, i per Bobby McGee.
Des de les mines de Kentucky
fins al sol Californià,
Bobby els meus secrets va
compartir…
Anant sempre ben junts,
per tots els llargs camins,
ens trèiem el fred, en les gelades nits.
Un dia prop de Salinas,
la vaig deixar marxar,
Volia una llar segura…
espero que l’hagi trobat…
Jo canviaria tots els matins,
per una estona sols d’ahir,
Tenint el cos de Bobby junt al meu.
Llibertat és el saber, que mai dones res per perdut…
i res, tan sols es res, quan no ets lliure.
Sentir-se bé era fàcil, Déu! Quan Bobby cantava un blues,
i sentir-se bé era prou bo per mi.
Era prou per mi, i per Bobby McGee.
Autor(es): Kris Kristofferson/ Fred Foster